Midnight City

Text en 1a persona

Ara fa uns 6 mesos, un grup de nens i jo ens trobàvem tancats dins d’un laboratori on ens havien estat fent proves durant uns quants mesos. No érem nens normals, teníem poders. La Clara era capaç de canviar de canal amb la mirada, en Mike podia elevar objectes i moure’ls, la Maria endevinava el símbol de qualsevol carta girada, jo tenia un poder molt semblant al d’en Mike...

Després d’uns dies, cansats de proves, vam decidir utilitzar els nostres poders per escapar-nos d’aquell lloc obscur. Vaig esbotzar la porta de l’habitació. Ràpidament, va aparèixer un grup de  guàrdies de seguretat que vingueren a veure què passava. Abans de que ens enxampessin ja havíem sortit d’aquell indret. No teníem on anar, però érem lliures. Així doncs, vam passar el que quedava de nit dormint en un lloc amagat dins d’un bosc per evitar que ens trobessin. Ni en Mike ni jo  no podíem dormir. Teníem por del que pogués passar. I si ens trobaven? Ens quedaríem atrapats per sempre més en aquell laboratori? Per calmar aquella difícil situació, vam decidir explicar divertides anècdotes del passat, i així oblidar-nos del que ens estava passant. Finalment, vam caure rendits d’esgotament. L’endemà, després de buscar un lloc per poder-nos refugiar, vam trobar un mas abandonat i vam decidir quedar-nos allà. Per distreure’ns vam jugar a diferents entreteniments. Primerament, vam jugar al típic joc de fet i amagar. Ens ho vam passar d’allò més bé. Aquella sensació era impressionant: poder fer el que volguessis sense que ningú et controlés i et vigilés. Després, vam descansar una estona. Mitjançant els nostres poders vam transportar uns matalassos que hi havia amagats darrere el mas cap a dins d’aquest. Per segon cop, vam comprovar que els poders eren necessaris.

La tarda va caure. Mentre una part del grup xerrava i cantava, en Mike i jo vam inspeccionar una mica més l’habitatge. Vam descobrir unes escales que pujaven fins a un segon pis. A mesura que anàvem pujant les escales, una llum de color tarongenc cada cop es tornava més intensa. Un cop hi vam arribar, vam veure per primer cop com el sol es ponia. En Mike, tot al·lucinat, va avisar la resta de companys mentre jo seguia observant aquella estrella lumínica.

Text en 3a persona

Ara fa uns 6 mesos, un grup de nens una mica peculiars es trobaven tancats dins d’un laboratori. Els científics els analitzaven molt detalladament, intentaven no deixar-se cap detall. Aquella informació era valuosíssima ja que en un futur proper podria ser informació necessària. Tots els nens que es trobaven en aquella sala tenien un poder especial. La Clara era capaç de canviar de canal amb la mirada, en Mike podia elevar objectes i moure’ls, la Maria endevinava el símbol de qualsevol carta girada, en Joe tenia un poder semblant al d’en Mike…

Després d’uns dies, cansats de tantes proves, en Mike i en Joe van tenir la brillant idea de intentar escapar-se d’allà. Tot i que la Clara i la Maria no ho veien gaire clar van decidir tirar endavant la missió. En Joe no va tenir cap problema en esbotzar la porta, tot i que de sobte, els guàrdies es van alarmar i van anar a veure què passava. Abans que aquests apareguessin la mainada ja havia fugit.

Durant aquella nit, tothom estava preocupat: les dues noies van dormir agafades de la mà, en Mike i en Joe van explicar-se anècdotes.... Tots quatre van haver de dormir amagats en un bosc per evitar que els guàrdies d’aquell laboratori els enxampessin. Tot i estar en una difícil situació, els quatre personatges van caure rendits d’esgotament. Havien tingut un dia bastant “enfeinat”.

L’ endemà van trobar un mas abandonat i s’hi van quedar. Jugaren al clàssic “fet i amagar”. Mentre jugaven eren feliços. Feia com a mínim sis mesos que no eren lliures. Després entretenir-se van descansar una estona. La tarda va caure. Mentre les nenes xerraven i s’ho passaven bé, en Mike i en Joe van decidir anar a explorar una mica més la masia. En Joe va ser el primer en veure unes escales situades al racó de l’habitatge que portaven a un segon pis. A mesura que anaven pujant d’una manera cautelosa, una llum es tornava cada cop més intensa. En Mike, molt emocionat, va sortir al gran balcó. En Joe també hi va sortir. Els dos nois es van sorprendre molt ja que van veure per primer cop la posta de sol del capvespre. En Mike, tot content va avisar les  companyes perquè poguessin contemplar aquella estrella lumínica mentre en Joe es quedava davant d’ella observant-la.

La mà dissecada

El relat llegit pertany a l’escriptor francès Guy de Maupassant. Va néixer el 5 d’agost del 1850 i va morir el 6 de juliol del 1893. Maupasant provenia d’una petita família d’aristòcrates lliurepensadors. Tot i així va rebre una educació religiosa. Va iniciar els seus estudis de dret a París, on el 1879, el seu pare el va col·locar en el ministeri d’Instrucció Pública. Poc després va renunciar a la seva feina per dedicar-se a la literatura. Gràcies a Flaubert (qui el va animar a formar part del món literari) es va introduir dins d’un gran cercle d’escriptors d’aquella època.

El corrent literari d’aquest text és el naturalisme ja que pretén agafar la realitat d’una manera totalment objectiva.

La mà dissecada és un relat que pertany a l’obra La tomba i altres contes de terror. La data de publicació d’aquest llibre va ser el 23 de desembre del 1883.

Aquest text és narratiu perquè les narracions són obres literàries escrites en prosa i que relaten una història real o inventada.

Parlant de l’argument, “La mà dissecada” és la història de Pierre que apareix a una reunió d’amics amb una mà dissecada que va pertànyer a un criminal. Es dirigia a ella amb un to irònic i prepotent, sense cap respecte cap a ella. Un cop cadascú va tornar a casa, en Pierre va penjar la mà a la porta de casa. Al cap d’una estona l’amo de l’habitatge apareix i li ordena que la tregui d’allà. Ell acceptà les ordres tot i que la va tornar a penjar a la porta de la seva alcova. Passada la nit, en Pierre va caure inconscient i la mà havia desaparegut.

Pierre va aconseguir viure durant 8 mesos gràcies al seu amic que el cuidava degut a que va quedar tocat després d’aquella nit.

Mentre estaven excavant la terra per poder enterrar Pierre, van trobar un home amputat. Així que van anar a enterrar-lo a un altre terreny.

El tema d’aquest text seria la mort ja que en Pierre se’n riu de la mort i ho acaba pagant.

El to del text és irònic perquè en Pierre s’està burlant constantment de la mà fins que pateix l’atac a mitjanit. El to de l’autor és moralitzant perquè el text ens vol dir que no hem de jugar amb aquests aspectes. A mesura que el text avança el to del text varia. Al principi el to és més irònic però després ja és més fosc. Aquest canvi el podem observar gràcies a paraules com ara ...s’alçà del llit, cridà agitant els braços i pres d’un espantós terror.

Pel que fa a l’estructura del text, hi trobem el plantejament, el nus i el desenllaç.

Si parlem de l’estructura d’aquest text constatem que la introducció va des d’ Ara fa uns vuit mesos fins a cadascú va tornar a casa. En aquesta primera part ens situa els personatges i ens introdueix la qüestió o el problema que desencadenarà la història. En aquest cas  hi trobem la colla d’amics que es reuneixen, quan apareix Pierre amb la mà dissecada i els seus companys l’adverteixen de les conseqüències i finalment cadascú torna a casa

El plantejament d’aquest text va des de L’endemà fins a perseguit per un espectre. Al nus hi trobem la part més llarga i on es desenvolupen els fets. Els fets que succeeixen en aquest text són els següents: El narrador va a casa d’en Pierre i el propietari entra a l’habitatge, perd el coneixement a la matinada…

Finalment  hi trobem el desenllaç que va des d’ Un dia fins a pertorbat la sepultura. El desenllaç ens explica com acaba la història. El que destaca d’aquesta part és la mort de Pierre, el desterrament del criminal i l’enterrament del protagonista.

Pel que fa al registre lingüístic trobem que el que més s’utilitza és l’estàndard malgrat que hi ha paraules difícils com ara: bergant, ponx… També trobem un llenguatge espontani al principi del text ja que en Pierre es troba amb el seus amics. Algun exemple d’aquest to seria Ni t’hi acostes o Endevineu d’on vinc!

Pel que fa a les figures literàries, hi trobem una clara metonímia, la mà dissecada. També trobem algunes frases amb ironia com ara: insulteu una mà que no s’ho mereix. Existeix una sinestèsia : La mà pudia a malvat. Aquesta expressió és una sinestèsia perquè una mà es caracteritza pel tacte, no per l’olfacte.

Si ens fixem en el ritme del text, hi trobem molts punts i comes, i això fa que augmenti el seu ritme. Crec que l’autor utilitza aquest ritme perquè la història passi d’una manera més ràpida.

En aquest text literari hi ha molt poques comparacions com ara un dels meus amics va entrar com un huracà. També hi ha una paronomàsia, nou-brou. Podem saber que Pierre utilitza un to irònic a partir dels seus fets i de les seves paraules. També podem deduir que l’home amputat és el criminal. Aquests són els petits detalls ens ajuden a entendre el text, per tant podem dir que la tipografia hi és present.

Aquest text utilitza un to irònic i un to pessimista quan en Pierre comença a ser “maleït”.

Com a última figura retòrica, hi trobem una personificació. Aquesta és la mà dissecada quan mata en Pierre.

Si ens fixem en els personatges, hi ha dos personatges principals.

En Pierre és el protagonista. És rodó ja que presenta una evolució al llarg de la història. Pierre no pot controlar els fets. Pel que fa a la seva caracterització, és indirecta ja que es dóna a conèixer pels seus fets. És un personatge prepotent i irònic.

Encara que la mà dissecada no sigui un ésser humà, considerem que és un “personatge” antagònic perquè representa la oposició a Pierre.

L’altre personatge és el narrador intern. Ell és testimoni ja que el protagonisme recau sobre Pierre. Ell també és un personatge rodó ja que evoluciona al llarg del text. A diferència del seu amic, és prudent i cautelós. Ho demostra al final del text quan ell li dóna al capellà diners perquè faci missa pel seu amic mort, en Pierre.

Si parlem dels personatges secundaris només trobem la colla d’amics que apareixen al principi de la història amb els dos protagonistes.

El narrador és intern ja que el text està escrit en primera persona i a més a més és testimoni perquè el personatge principal és Pierre. El text és una retrospecció o flashback ja que aquesta història va passar fa uns vuit mesos. El temps d’aquesta és lineal ja que els fets passen amb un ordre cronològic. El lloc on succeeixen els fets és a Normandia i a França  i transcorre al segle XIX.

Si ens centrem en l’espai del text, apareixen diferents llocs:

-Una cambra: Lloc inicial on apareixen els personatges (principals i secundaris).

-Casa de Pierre: Apareix quan el protagonista és casa i apareix l’amo de l’habitatge.

Camp: Lloc on es va enterrar Pierre.

Fent una segona lectura del text, trobo que és un bon conte. Des d’un bon començament, aquest text és intrigant. A mesura que anava llegint, la història era més interessant. És una lectura fàcil de llegir i d’entendre. La part d’aquesta història que més m’ha sorprès ha sigut quan estaven al petit cementiri i es van trobar un senyor mort sense una mà. Massa casualitat.