Midnight City

Text en 1a persona

Ara fa uns 6 mesos, un grup de nens i jo ens trobàvem tancats dins d’un laboratori on ens havien estat fent proves durant uns quants mesos. No érem nens normals, teníem poders. La Clara era capaç de canviar de canal amb la mirada, en Mike podia elevar objectes i moure’ls, la Maria endevinava el símbol de qualsevol carta girada, jo tenia un poder molt semblant al d’en Mike...

Després d’uns dies, cansats de proves, vam decidir utilitzar els nostres poders per escapar-nos d’aquell lloc obscur. Vaig esbotzar la porta de l’habitació. Ràpidament, va aparèixer un grup de  guàrdies de seguretat que vingueren a veure què passava. Abans de que ens enxampessin ja havíem sortit d’aquell indret. No teníem on anar, però érem lliures. Així doncs, vam passar el que quedava de nit dormint en un lloc amagat dins d’un bosc per evitar que ens trobessin. Ni en Mike ni jo  no podíem dormir. Teníem por del que pogués passar. I si ens trobaven? Ens quedaríem atrapats per sempre més en aquell laboratori? Per calmar aquella difícil situació, vam decidir explicar divertides anècdotes del passat, i així oblidar-nos del que ens estava passant. Finalment, vam caure rendits d’esgotament. L’endemà, després de buscar un lloc per poder-nos refugiar, vam trobar un mas abandonat i vam decidir quedar-nos allà. Per distreure’ns vam jugar a diferents entreteniments. Primerament, vam jugar al típic joc de fet i amagar. Ens ho vam passar d’allò més bé. Aquella sensació era impressionant: poder fer el que volguessis sense que ningú et controlés i et vigilés. Després, vam descansar una estona. Mitjançant els nostres poders vam transportar uns matalassos que hi havia amagats darrere el mas cap a dins d’aquest. Per segon cop, vam comprovar que els poders eren necessaris.

La tarda va caure. Mentre una part del grup xerrava i cantava, en Mike i jo vam inspeccionar una mica més l’habitatge. Vam descobrir unes escales que pujaven fins a un segon pis. A mesura que anàvem pujant les escales, una llum de color tarongenc cada cop es tornava més intensa. Un cop hi vam arribar, vam veure per primer cop com el sol es ponia. En Mike, tot al·lucinat, va avisar la resta de companys mentre jo seguia observant aquella estrella lumínica.

Text en 3a persona

Ara fa uns 6 mesos, un grup de nens una mica peculiars es trobaven tancats dins d’un laboratori. Els científics els analitzaven molt detalladament, intentaven no deixar-se cap detall. Aquella informació era valuosíssima ja que en un futur proper podria ser informació necessària. Tots els nens que es trobaven en aquella sala tenien un poder especial. La Clara era capaç de canviar de canal amb la mirada, en Mike podia elevar objectes i moure’ls, la Maria endevinava el símbol de qualsevol carta girada, en Joe tenia un poder semblant al d’en Mike…

Després d’uns dies, cansats de tantes proves, en Mike i en Joe van tenir la brillant idea de intentar escapar-se d’allà. Tot i que la Clara i la Maria no ho veien gaire clar van decidir tirar endavant la missió. En Joe no va tenir cap problema en esbotzar la porta, tot i que de sobte, els guàrdies es van alarmar i van anar a veure què passava. Abans que aquests apareguessin la mainada ja havia fugit.

Durant aquella nit, tothom estava preocupat: les dues noies van dormir agafades de la mà, en Mike i en Joe van explicar-se anècdotes.... Tots quatre van haver de dormir amagats en un bosc per evitar que els guàrdies d’aquell laboratori els enxampessin. Tot i estar en una difícil situació, els quatre personatges van caure rendits d’esgotament. Havien tingut un dia bastant “enfeinat”.

L’ endemà van trobar un mas abandonat i s’hi van quedar. Jugaren al clàssic “fet i amagar”. Mentre jugaven eren feliços. Feia com a mínim sis mesos que no eren lliures. Després entretenir-se van descansar una estona. La tarda va caure. Mentre les nenes xerraven i s’ho passaven bé, en Mike i en Joe van decidir anar a explorar una mica més la masia. En Joe va ser el primer en veure unes escales situades al racó de l’habitatge que portaven a un segon pis. A mesura que anaven pujant d’una manera cautelosa, una llum es tornava cada cop més intensa. En Mike, molt emocionat, va sortir al gran balcó. En Joe també hi va sortir. Els dos nois es van sorprendre molt ja que van veure per primer cop la posta de sol del capvespre. En Mike, tot content va avisar les  companyes perquè poguessin contemplar aquella estrella lumínica mentre en Joe es quedava davant d’ella observant-la.