El gat negre

El relat llegit pertany a l’escriptor nord-americà Edgar Allan Poe. Va néixer el 19 de gener de 1809 a Boston. Edgar va ser criat per John Allan (pare adoptiu) amb qui no tenia bona relació. Del 1820 va viure amb els seus pares adoptius a Anglaterra, on va començar a rebre l’educació. Al cap d’uns anys, quan Poe tenia entre setze i disset anys, van retornar a Amèrica i allà va començar a tenir problemes amb l’alcohol. Els seus primers dos llibres van ser de poesia. El 1834, es casà amb la seva cosina de tretze anys. Mentre vivia a Nova York, va publicar el seu primer poema més important, The Raven. Poe va morir a Baltimore el 7 d’octubre del 1849. El 19 d’agost del 1843 es va publicar El gat negre al Saturday Evening Post.

El text llegit és un fragment d’aquest llibre. El gènere literari és narratiu ja que és una obra literària escrita en prosa que relata una història inventada.

Pel que fa a l’argument del fragment llegit, El gat negre és la història d’un personatge el qual té cada cop més mania al seu gat negre (amb una taca blanca amb forma de forca) perquè el seguia per tot arreu. Un dia, la dona del protagonista i ell van baixar al soterrani per algun propòsit casolà. El gat, com sempre, estava al damunt del seu amo. Aquell dia se’n va cansar, va agafar una destral i el va intentar matar. No va poder perquè la seva muller el va aturar. Com a conseqüència d’aquest fet, l’home es va enfurismar més i li va clavar la destral a la seva dona. Al cap d’una estona, pensant què podia fer amb el cadàver, va decidir emparedar-la al soterrani, on s’havia comès el crim.  

Si parlem dels recursos estilístics, podem observar que n’hi ha diversos:

Pel que fa al ritme del text, trobem que aquest és àgil. Ho podem saber ja que en el text hi trobem molts punts i comes que acceleren el ritme del text.

El registre lingüístic emprat en aquest text és l’estàndard. Primerament, el vocabulari és clar i entenedor i l’autor fa servir diferents noms i adjectius relacionats amb el mal. Aquestes paraules ens permeten percebre l’odi cap al gat. El mal cada cop té un to més macabra. Algunes d’aquestes (bèstia, monstre…) són degudes a que va tenir una mala experiència amb un felí de la mateixa espècie anteriorment.

Deduint el que passarà al final d’aquest llibre podem dir que el tema d’aquest seria el remordiment i la culpa. El protagonista, al principi té por de fer-li mal al gat ja que en va matar un altre anteriorment. A més a més, la taca blanca del gat dóna pistes de com podria acabar el seu amo. Si continuem parlant d’aquesta “forca” constatem que és una metonímia. Com he dit abans, aquesta simbolitza la mort que acabarà vivint el protagonista. Canviant de recurs estilístic, trobem que el to del text és fosc o negatiu ja que l’àmbit en el qual està basada aquesta història és sinistre. Per altra banda, el punt de màxima tensió o clímax és quan els personatges baixen al soterrani perquè és quan comencen a accelerar-se els fets que conduiran al desenllaç

En aquest cas, no podem estructurar el text en tres parts ja que només és un fragment. En aquest relat apareix el nus. El nus és la part central d’un text on s’explica què passa, com passa i com i a on es desenvolupen els fets. Seguint el text, podem constatar que els fets més rellevants de la història són: l’odi cap a l’animal, l’assassinat de la seva dona i l’emparedament del crim.

En aquesta part predomina l’acció. Passen molts fets en poc temps. També hi trobem una part descriptiva, el soterrani. Però sobretot hi predomina els pensaments del protagonista.

Si parlem dels personatges, trobem que n’hi ha dos: un de principal i un de secundari. El principal és el narrador intern ja que el text està escrit en 1a persona. Ell és un personatge condemnat a mort i que segurament, pel que es pot deduir a partir del text, morirà penjat a la forca. Des de la cel·la explica tots els fets que el van conduir fins aquí. El narrador és un personatge rodó ja que presenta una evolució negativa.

Des del meu punt de vista, és un personatge maligne degut al seu comportament cada cop més dolent. La seva caracterització és indirecta i directa a la vegada. Podem considerar que és indirecta perquè podem esbrinar com és psicològicament gràcies als seus actes. Però també que és directa per la manera en la qual es dirigeix al gat. Aquest home té remordiments de culpa per el que li havia fet al seu gat ja que l’estimava molt.

A partir d’una paraula que s’utilitza en el text (benaurat) podem saber que ell és una persona religiosa. Un tret característic d’aquest home és que s’adreça directament al lector. Algunes de les expressions que utilitza per adreçar-s’hi són El lector recordarà…; ...seria difícil de fer entendre al lector.  Aquest fet seria degut perquè el lector seguexi amb atenció el relat.

La seva dona és un personatge secundari. El gat seria el desencadenant dels fets malignes del seu amo.

Pel que fa al temps de la narració, trobem que és una retrospecció perquè explica el que va succeir des de la cel·la. El temps és lineal ja que segueix un ordre cronològic. Al llarg d’aquest fragment apareixen dos llocs:

La cel·la on s’expliquen els fets i el soterrani on es va emparedar la seva muller. Les parets del soterrani eren construïdes sense cura i amb una capa gruixuda de morter. A més, hi havia un sortint originat per una xemeneia de foc. Per evitar que ningú descobrís el cadàver, va emparadar-lo al soterrani.

En la meva opinió, comparant La mà dissecada amb El gat negre crec que hi ha una diferència a l’hora d’explicar els fets. Aquest autor es relaciona amb Guy de Maupassant ja que són de la mateixa època i narren històries de la mateixa temàtica. A mi m’ha agradat més el segon text llegit i m’he quedat amb les ganes de llegir el llibre complet. Trobo que és un llibre molt interessant.